Soy casi guionista, casi corredor y casi catalán, lo que equivale a decir que soy casi escritor, casi saludable y casi terrorista. En el pasado casi fui guitarrista, pero estoy intentando dejar la música y voy a un centro de rehabilitación donde escuchamos a Melendi. Si me tengo que definir en una palabra: zurdo. Para quien no lo sepa la zurdez es una forma de vida poco dada a la lógica. La lógica y la razón las inventó un diestro para someter a los zurdos. Lo sé porque también soy casi profesor de Filosofía, lo que equivale a decir que estoy casi siempre en el paro.

dijous, 12 de setembre de 2013

LA CAMINADA DEL PORT, PRIMERA CURSA DE MUNTANYA RIBAGORÇANA

Ara que m'ha donat per preparar la Caminada del Pòrt faig sortides per realitzar els seus 40 quilòmetres. Lo dolent d'entrenar en plena campanya del bolet és que acabes omplin la motxilla de rovellons i la sortida finalitza sense complir objectius i amb un bon vi i una llonganissa al forn. El pitjor és que les motxilles Salomon no estan preparades per portar bolets i arriben ben tocats. Reclamo una cistella Salomon ultra lleugera ja!


La Caminada del Pòrt és una de les últimes curses-caminades de la temporada (sense comptar la gran cita de l'Ultra Trail Comtes d'Erill), i tot i estar tocat del turmell, intentaré fer-la. A més l'organitza el CEAR!
Seria una pena no poder realitzar una travessia amb un lligam llegendari únic. I és que més enllà de la història de la travessia i que l'organització ha escrit en un llarg document de pdf, el pòrt de Vielha amaga una llegenda bonica pels amants del trail running. Vaig llegir-la en un llibre d'en Pep Coll tot preparant una guia de l'Altra Ribagorça.
Durant part del recorregut d'aquesta caminada és on va tenir lloc la primera cursa de muntanya de la història ribagorçana, i per cert, no va acabar molt bé. Jo me la imagino més o menys així:

Conten que els ribagorçans han perdut terres frontereres contra les comarques veïnes de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà degut al seu esperit un xic gandul.
Sense anar més lluny, els veïns de Senet i Vielha van organitzar la primera cursa de muntanya que es recorda per establir els límits fronterers de les dues comarques. Cada poble havia d'escollir un home valent, i sortint de la plaça de llurs pobles a una hora indicada, havien d'enfilar camí del Pòrt de Vielha. Allà on es trobessin plantarien la fita que hauria de separar les comarques.
Abans de l'hora indicada els veïns de Senet van donar embotit i vi al seu atleta. Llavors no existien les barretes energètiques ni les begudes isotòniques. Al poc de sortir de Senet, el corredor va haver d'asseure's per digerir-ho tot. En canvi el corredor aranès va sortir lleuger com una guineu i escolant-se per un pas subterrani sota el llac Rodó va travessar el port de Vielha arribant a l'antic Espitau. Una mica més endavant, al costat d'una roca que encara hi és a l'alçada del refugi de Conangles, va trobar dormint la mona al corredor de Senet. En aquest lloc van plantar el límit fronterer. El corredor aranès no només va guanyar un bon tros de terra, va fer la primera travessa pel Túnel de Vielha.
Els descendents de la família de Senet que van donar de menjar al l'atleta s'han especialitzat en dietètica esportiva i fabriquen barretes d'embotits energètics baixos en grasses, anomenats FUET ENERGY. Dels errors també se'n aprèn i es pot treure'n profit, aquesta és la lliçó. Si estem interessats en l'esport i les competicions, també hem d'aprendre a menjar 3 hores abans de la competició.

2 comentaris:

  1. Molt bé crack! Bona crònica !
    Ens veiem a la Ultra Comtes Erill ja siguis corredor de la Trail o estiguis a un avituallament donant-me Isostar i ossitos de sucre. Si no és que m'han recollit abans ja amb una bossa d'escomreries !! jejeje
    Salut i Km!
    Oriol F.

    ResponElimina
  2. Mai tant! estàs fet una bèstia!!! Ens veiem mestre!!

    ResponElimina